Xavi Matilla: ‘El model comercial de Terrassa és inexistent’

Entrevista a Xavi Matilla, cap de l’oposició com a regidor de Terrassa en Comú, amb motiu dels primers cent dies de govern municipal


Com valora els primers cent dies del nou govern municipal?

Amb molta preocupació perquè creiem que han passat suficients dies com perquè hi hagués a sobre de la taula algunes línies bàsiques sobre quines són les intencions polítiques i el fet que s’amagués el pacte (PSC i CiU) fins l’estiu tampoc ha ajudat.

Quina és la línia que segueix Terrassa en Comú com a líder de l’oposició?

Hem intentat atendre la necessitat d’una oposició rigorosa i documentada. Hem fet una oposició molt seriosa i rigorosa en aquells temes que s’havien de fer, però al mateix temps hem intentat ser constructius i aconseguir ser una peça que sumi en aquells aspectes que considerem més importants.

Com afirmaven durant la campanya electoral de les municipals, Terrassa en Comú se centraria en els barris i en realitzar un mandat ciutadà. Ho estan portant a terme?

Ho estem portant a terme, en el sentit que aquestes són una de les preocupacions que tenim sempre, conscients que existeixen determinats desequilibris i la necessitat de posar l’atenció sobre els barris. Alguna de les propostes que hem presentat, com la de les línies d’autobusos al darrer ple, tenen a veure amb aquesta preocupació pels barris.

També ens preocupa com millorar les vies de comunicació amb aquests barris. Cada dos mesos hem començat a celebrar audiències ciutadanes, amb una intenció que siguin itinerants per copsar quines són les preocupacions dels barris.

Per què Terrassa en Comú no va acabar formant govern amb altres formacions com ERC, CUP o, fins i tot, PSC?

Terrassa en Comú era una aposta molt clara i amb una voluntat d’un veritable canvi i a la institució, i aquest canvi passava per generar una majoria diferent amb contigut diferent al que hi havia hagut fins ara.

Amb Esquerra Republicana i la CUP hi va haver-hi converses i, fins i tot, amb Esquerra hi va haver un acord per un govern alternatiu i les xifres no van donar, necessitàvem el suport de Convergència.

Continuem pensant que la ciutat necessita un veritable canvi. Com a principal partit de l’oposició la voluntat segueix sent aquesta.

En el web de Terrassa en Comú s’afirma que el govern gira l’esquena a les solucions que proposa l’oposició. Per què?

Aauesta afirmació prové de la dinàmica que comencem a percebre a l’Ajuntament. El govern encara no ha estat capaç de manifestar un projecte per a la ciutat i ens preocupa que la seva dinàmica sigui més la de defensar-se que la de proposar.

El que ens hem trobat ha estat l’estratègia de minimitzar i intentar anul·lar les propostes que hem presentat. L’única trobada que he tingut amb Jordi Ballart ha estat a petició pròpia.

 

Xavi Matilla
Matilla, durant l’entrevista al despatx de Terrassa en Comú a l’Ajuntament

A més, afirmen que la ciutat es governa en un tripartit entre PSC, CiU i Ciutadans. Per què creuen que aquesta última formació governa a la ciutat si no està al govern?

En el passat ple la majoria de les votacions les van votar conjuntament. Va ser un ple en el que es va escenificar un acord múltiple amb diferents propostes i situacions entre aquests tres partits.

Per tant, Ciutadans s’hi va sumar amb aquesta lògica de fer oposició de l’oposició.

Al mes de maig, hi havia a Terrassa 20.058 aturats. Amb dades de setembre, n’hi ha 19.465. Com analitza aquesta baixada del nombre d’aturats a la ciutat?

És positiu, però hauríem d’entrar en diferents matissos. El primer és sobre la qualitat d’aquesta baixada, si està vinculada a una millora del mercat laboral o no, perquè l’objectiu no és només baixar el nombre d’aturats, sinó que també intentem incidir sobre un determinat model laboral que prioritza la precarietat del treball, que genera una economia cada cop menys sostenible econòmia i mediambientalment.

En el ple de dijous, es va aprovar la concessió de menjadors escolars a l’empresa SERHS. Terrassa en Comú, ERC i CUP hi estaven en contra. Per què?

Resulta extrany que l’empresa que va treure la pitjor valoració en termes qualitatius sigui la millor en els aspectes de baixa econòmica i per això ens fa pensar que el resultat del concurs es deu a fonamentalment a la baixa econòmica, havent menystingut aspectes de caràcter qualitatiu.

El que demanàvem era que s’aturés i que entre tots es trobés una opció viable.
En els darrers mesos s’han instal·lat noves grans superfícies comercials a Terrassa. Creu que aquesta tendència pot afectar al comerç de proximitat?

És evident, però això no vol dir que estiguem en contra de determinades superfícies comercials. El que estem en contra és que les seves ubicacions es facin d’una manera no prevista i no projectada sobre la ciutat.

Creiem que el model comercial de Terrassa és inexistent. Per part de l’Ajuntament no hi ha una mirada estratègica de quin model comercial es va configurant.

A les eleccions del 27 de setembre, les forces no independentistes van obtenir un 44,71 % dels vots a la ciutat i, les forces independentistes, un 39,92 % dels vots. Amb aquests resultats, Terrassa s’hauria de replantejar la seva entrada a l’AMI?

Crec que en aquests moments no és un tema de preocupació. Crec que és interessant centrar la preocupació sobre altres aspectes que són bastant més importants.

 

Author: Víctor Valle Seroles

Editor de Terrassa Notícies diari digital gratuït, plural, social, solidari.

Deja un comentario

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.