En els darrers 15 anys, s’ha duplicat l’oferta comercial de la comarca

Terrassa Noticies és amb el comerç de proximitat. Avui és Dia 25 i, a partir, d’avui, cada 25 voltarem pels comerços de Terrassa donant-los suport. Per conèixer d’aprop el comerç de la ciutat i el seu estat hem entrevistat Amadeu Aguado, primer Tinent d’alcalde del Àrea de Cultura Innovació i projecció de la ciutat i regidor de Comerç, Cultura, Turisme i President del Consell d’Administració del Parc Audiovisual de Catalunya.

“El comerç de proximitat a Terrassa està molt ben valorat” –assegura Amadeu Aguado, regidor de Comerç de l’Ajuntament de Terrassa. “Més del 80% dels ciutadans l’utilitza” –afegeix.

Una informació que aportaven fa unes setmanes les Cambres de Comerç de Terrassa i Sabadell en un estudi reflexava que en els darrers 15 anys, s’ha duplicat l’oferta comercial a la comarca i, en canvi el volum d’ingressos només ha pujat un 10%.

Un altra dada significativa la proporciona l’Escola Universitària de Comerç en estudiar la darrera campanya de Nadal: Les vendes han crescut un 65% però el benefici ha caigut un 40%.

Aguado, però es mostra optimista: “El punt de partida és molt bo, la competitivitat és necessària, la personalitat de l‘establiment  i saber que tothom pot jugar amb aquesta avantatja que a la gent li agradi anar a comprar prop de casa és quelcom que s’ha d’aprofitar” -recalca.

Especialització, formació en venda i tracte personalitat son valors tres dels elements clau per la supervivència del comerç de proximitat. “Amb la formació nosaltres estem assessorant al màxim amb diferents activitats” –diu Aguado. “L’Ajuntament té una Taula de comerç local on se’ls ofereix aquesta formació als comerciants de la ciutat.” Dins de la formació, afegeix el regidor,  “és fer entendre que aquesta formació és necessària. No sols des d’un punt de vista personal, de tenir empatia, aquesta qualitat com a venedor, sinó en conjunt.” I és que pel Regidor de Comerç de l’Ajuntament de Terrassa, “quan parlem d’àrees  de promoció econòmiques urbanes, d’eixos comercials, és molt important que per damunt de la botiga, tinguin el seu propi servei de comunicació o dinamització com tenen les grans superfícies.”

“Aquest és el nostre model” -recalca. “Quan parlem de Comerç Terrassa Centre que és, potser, el més avançat –diu- té aquesta estructura. La comencen a tenir Sant Pere Nord o fins i tot La Maurina, Ca n’Anglada… el comerç de Sant Pere –reconeix- està passant per un malt moment però tenim l’esperança que se’n surti.”

Terrassa ,compartint iniciatives públic-privades , ha construït els darrers anys esdeveniments de dinamització de referència comarcal i nacional com la Fira de la Oliva, la Fira de l’Esport, La Fira del Bolet ,o la mateixa Fira Modernista entre d’altres. Cal continuar endavant  i superar obstacles com el comerç electrònic.

L’arribada de Internet i, per tant, de les compres on Iine ha revolucionat, sens dubte, la forma de comprar. “Ara estem preparant unes jornades monotemàtiques sobre aquest tema per tots els comerciants que vulguin venir” –ens avança. “És veritat, el comerç electrònic ha arribat per quedar-se però això no significa que lo altre desaparegui, sinó que s’ha de reconvertir, que és un repte i que depenent del teu producte has de ser competitiu.”

Recentment, Amadeu Aguado escrivia  que quan va aparèixer el cinema es va témer pel teatre, quan va aparèixer la televisió es va témer pel cinema, quan va aparèixer Internet es va témer per la televisió, ara conviuen tots però, ben segur que ni el teatre, ni el cinema ni a la tele estan fent el mateix. “Tot ells –ens diu- explicaven una història. El comerç també explica la seva historia: proximitat confiança… això no pot desaparèixer ha de conviure amb altres elements.”

Aguado presumeix de tenir bona relació amb tots els representants del comerciants de la ciutat i fuig de les crítiques d’algun particular d’ajudar més al centre que no pas als barris: “Nosaltres posem recursos de forma equitativa als eixos comercials organitzats” –ens diu. “Un comerç –explica- és una opció privada de negoci i els diners que posem son públics. Nosaltres parlem més de model de ciutat que de model de comerç i nosaltres volem un model de ciutat amb el comerç viu. I això normalment passa als punts neuràlgics: Eixos, Centre, Sant Pere Nord, Sant Pere…”

El regidor explica que quan subvencionen qualsevol iniciativa tiben de la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya i “ho fem en funció del nombre d’establiments a ajudar i dels recursos que dediquen a la formació i professionalització del sector (condició que exigeix la Diputació de Barcelona)”

Òbviament, el Centre és el lloc d’arribada dels que visiten la ciutat. “Un estudi de la UAB mostra que el més de juliol van passar pel carrer Sant Pere 5.000 persones i per la Rambla d’Ègara 14.400. Junt el Portal de Sant Roc son els llocs on més gent hi passa.” Segurament per això és complicat aconseguir un local comercial a la Rambla i això dispara els preus, un tema que afecta directament a la competitivitat del comerç. “Malauradament no hi cap llei que reguli el preu dels lloguers del locals comercials –es lamenta- i això és un obstacle per molta gent emprenedora.”

«Una llegenda diu que les grans superfícies son una amenaça i que internet és una amenaça: si pel primer cal agafar el cotxe i pel segon quedar-te a casa, el que hi ha al mig és el comerç de proximitat» -conclou.