El canvi de debò exigeix fer dissabte

El canvi de debò implica fer dissabte i qui netegi serà el dolent de la pel·lícula

Article d’opinió obert de José Manuel Fuentes Moya

Les darreres setmanes, anem d’ensurt en ensurt a la política local, o no, però sincerament sembla que ja no ens sorprèn res ni a ningú, i menys a tots els joves sense feina i totalment desencantats de la política, no m’estranya s’ho guanyen a pols, als afectats pels desnonaments, i als que malgrat treballen no aconsegueixen arribar a final de mes, amb els minijobs i minisous que ens volen fer veure que aconsegueixen baixar les llistes d’atur, i no sabrem com aconseguir anar a comprar menjar, o pagar el lloguer o la híper lletra de la hipoteca, una estafa en tota regla d’un sistema capitalista obsolet i caduc, que sols beneficia a uns pocs de dalt.

Si la setmana passada era l’inconsumible Jordi Labòria, de Royes ni parlaré, amb anys i anys en càrrecs públics, el que deixava les sigles de PSC i ho esbombava als mitjans del pensament únic, i s’apuntava a MES, aquest divendres l’ha seguit, Carme Labòria, són les coses que tenen els càrrecs familiarsque a anunciat la seva renuncia a l’Ajuntament de Terrassa, i al PSC per sumar-se també a la mateixa formació.

Prego si us plau que si hi ha algú més que ho estigui pensant, es decideixi ja, i que no marxin sols, si hi ha més indecisos, que prenguin responsabilitat amb el càrrec, amb la ciutadania, amb els joves aturats, i amb tot el poble que està cansat i vol solucions, i facin un pensament en ferm, amb ganes, amb coratge i en responsabilitat i consonància amb els seus desitjos i pensaments, per Terrassa, i per Catalunya.

Tots els estarem tots força agraïts. Als llocs on han estat no han estat pas forçats, ni cobrant minúcies, ni obligats, en aquests llocs, vas per voluntat, per vocació o potser per interès? Vistos els temps, i la coordinació de la notificació de les notícies, espero més. Em dol molt pensar que sí, que aquesta última ha estat un dels motius, amb profunda decepció i respecte per la decisió.

El moment era ara? Han estat obligats? Si com diuen ja ho tenien pensat fa tant de temps, perquè no han marxat abans? A què esperaven? Les respostes a totes aquestes preguntes ara ja donen igual. Ara ja és tard.

El sistema segueix denotant una total manca de respecte per la voluntat de la ciutadania, pels càrrecs públics, i una manca d’empatia per la voluntat del poble, i una necessitat urgent de la regeneració dels sistemes democràtics des de la base, de la política per vocació, de fer dissabte de dins a fora, i a Terrassa també.

Estem en temps de descompte, Grècia, Europa del sud, i ahir Madrid, van avisant que el poble esta fins als collons, però ‘la casta‘, que no m’agrada el terme però entenc perfectament a qui simbolitza, i discrepo la casta no són partits, sinó persones apoltronades, a totes les administracions, que ja  els està bé cobrar a final de més i fer oïdes sordes, segueix sorda no volent escoltar, els veritables problemes de la ciutadania.

Com diu el meu company Ton Vilageliu al seu darrer article ‘Grècia: últim avís’  tots ho pagarem mot car amb tota aquesta colla d’irresponsables que ens desgovernen, si no es fa dissabte ràpid i s’empatitza amb els problemes reals de la ciutadania.

Aquests pensaments i altres que no es poden publicar, varen ser algunes de les dites de la comunitat que ens varem reunir ahir, i que transmeto aquí, al que us convido a dir la vostra, si viviu a Terrassa, i coneixeu el tema, obertament i amb respecte. Estem molt molt molt cansats de tota aquesta colla.

 

Author: Yo soy Manel Okey

Deja un comentario

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.